Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3345 | 03344 | SIMÓ, SANT | Veïnat que es localitza a la banda est del casc urbà mataroní, arran del mar i al peu de la riera del mateix nom.[1] Al paratge [2] s'hi localitza la coneguda Ermita de Sant Simó [3], construïda al segle XVI, dedicada a l’apòstol que, abans de convertir-se en un [+] | |
| 1321 | 01320 | ESPERANÇA, L’ | Veïnat mataroní que queda al costat del Cementiri Vell i que deu el seu nom al fet que, al segle XVI, hi havia constatada una capella de la Mare de Déu de l’ Esperança, advocació de Maria que donà nom a la parròquia allà existent, creada l’ any 1965.[1] En aquest [+] | |
| 931 | 00930 | CIRERA | Veïnat del terme de Mataró, situat a la part alta de la ciutat, limitant a l’est amb Valldeix, a l’oest amb Argentona al nord amb els termes d’Argentona i de Dosrius. El topònim Cirera, al costat de diferents indrets o llocs de la parròquia de Santa Maria de Civitas [+] | |
| 2978 | 02977 | RAIMIR, CAN | Veïnat d'Argentona, ara pràcticament ocupat per una urbanització del mateix nom, que queda situat a la banda dreta de la Riera de Clarà. Adopta aquesta denominació -en ocasions escrit Raimí [1] i encara de vegades Reymir- per la casa de pagès antiga d'aquesta zona, [+] | |
| 2801 | 02800 | PLANA, LA | Veïnat d'Argentona que queda a l'oest de la població, no pas lluny de la carretera C-1415, la que va d'Argentona a Granollers. Avui és una zona en bona part urbanitzada. | |
| 3799 | 03798 | VIVER, EL | Veïnat d' Argentona, que té com a centre la capella de la Mare de Déu del Viver [1], esmentada el 1119 i envoltada pels jardins de la finca del Baró de Viver.[2] Antigament s'hi celebrava un aplec el diumenge de la infraoctava de la Nativitat, que coincidia amb [+] | |
| 1114 | 01113 | CROS, EL | Veïnat al sud del terme municipal d'Argentona, confrontant amb el de Mataró. El topònim Cros és ja referenciat al 1362.[1] És una zona de moltes fonts. [2] En aquest veïnat s’ hi troba Can Garí, obra modernista (1899) de l’ arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, [+] | |
| 2996 | 02995 | REBREGAT, CAL | Va tancar l’ any 2006. Es tracta del nom popular que tenia la botiga centenària, propietat de la família Dormuà, que estava situada a la Rambla, fent cantonada amb el carrer de Santa Teresa. L’ origen d’ aquest establiment es troba en la persona de Pere Perramon [+] | |
| 2584 | 02583 | ORFEÓ MATARONÍ, L’ | Va ser una societat de cant coral, de les més reconegudes de la ciutat, creada l’ any 1903. Originàriament es formà a partir dels cantaires del cor mataroní La Palma, adherit als Cors de Clavé. Va ser dirigit pels mestres Coll i Agulló, Mn. Josep Molé, Mn. Joan [+] | |
| 834 | 00833 | CATALANA, BANCA | Va ser una entitat creada el març de 1959 per Florenci Pujol Brugat. El seu fill Jordi Pujol i Soley –ex president de la Generalitat de Catalunya- i Francesc Cabana i Vancells, efectuaren la compra de la Banca Dorca d’ Olot, amb un grup de persones de sectors econòmics [+] | |
| 951 | 00950 | CLARÍN, PUBLICITAT | Va ser una empresa que portava la gestió publicitària de diferents clubs esportius de Mataró. La crearen Josep Gomà, Ferran Ferrer, Josep Llibre, entre altres. Prèviament les mateixes persones havien creat una altra empresa denominada “Vendedores y Compradores [+] | |
| 2998 | 02997 | RECASENS I FALERO, S.S. | Va ser una empresa mataronina important en el Mataró de 1881. Tenia 15 telers mecànics i 10 de manuals. En aquest sentit només era superada per Sala, Baladia i Cia. I per Gaietà Marfà. Altres empreses de caràcter similar, ordenades pel número total de telers en [+] | |
| 1485 | 01484 | FONT, CLAVELL I COLL | Va ser una empresa fundada el 1858 per Antoni Regàs que fins l’ any 1880 es dedicà exclusivament al mercat nacional. Al 1881 va renovar maquinària i començà a exportar a ultramar. Al 1903 es denominaria Font i Vídua d’ Antoni Regàs i tres anys més tard adquiria [+] | |
| 3733 | 03732 | VESPA MATARÓ, CLUB DE | Va ser una associació formada a mitjans del segle XX, per una colla d’ afeccionats a l’ escúter model Vespa, de la marca italiana Piaggio. Tenia el seu estatge al Taller Clavel, servei oficial de Vespa, que estava a la Muralla de Sant Llorenç 22. N’ era el seu [+] | |
| 1252 | 01251 | ECO DE LA COSTA, EL | Va ser un periòdic bi-setmanari, republicà i federal, aparegut a Mataró l’ any 1869, que es definia com “... de intereses locales i materiales”. Tingué tres èpoques ben marcades i una durada de quatre anys. S’ ubicaria a la Riera 48, primer, i al carrer d’ en Palau [+] | |
| 3262 | 03261 | SCHLECKER | Va ser la principal cadena d’ adrogueries d’ Europa. D’ origen bavarès, amb seu a Ehingen, Anton Schlecker la va fundar l’ any 1975. Disposava de 13.800 establiments espargits arreu del continent. A l’any 2012 però va fer fallida i, en ser adquirida per la cadena [+] | |
| 1836 | 01835 | JOFRE, CADENES | Va ser la més important fàbrica de cadenes de Mataró, a mitjans del passat segle XX. Era propietat de Benet Jofre i Font i es dedicava a la fundició i elaboració de cadenes (per a cotxes, motos, etc...), entre altres manufactures del ferro. Estava situada a la [+] | |
| 1634 | 01633 | GRÀFICA FIDES | Va ser la impremta pròpia del Pensament Marià, un bi-setmanari de contingut religiós, fundat l’ any 1907, i vinculat a les Congregacions Marianes, que tenien la seva seu al Foment Mataroní (carrer Nou 11), estretament relacionades amb la parròquia de Santa Maria.. La [+] | |
| 1851 | 01850 | JOSEP, COL.LEGI DE SANT | Va ser fundat l’ any 1968 i és regentat per l’ Orde de les Religioses Franciscanes que, a Mataró, disposaven ja de l’ escola del Sagrat Cor –des del 1889-, coneguda popularment com la Coma, al cèntric carrer d’ aquest nom. El Col.legi de Sant Josep ofereix cursos [+] | |
| 219 | 00218 | ASSISTÈNCIA SANITÀRIA | Va ser fundada per professionals de la medicina, fa més de cinquanta anys. Ofereix serveis de Medicina General, pediatria, anàlisis, radiografies, etc… i assegura un servei domiciliari, si cal, les vint-i-quatre hores al dia, durant tot l’ any, amb lliure elecció [+] |