Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró
Noms de Llocs © 2020 Ramon Salicrú i Puig
Podeu accedir a la versió anterior (obsoleta)
Cerca tots els valors entrats separats per espais
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2402 | 02401 | MONTCABRER | Serra o muntanya sobradament coneguda, que sobresurt d'una manera especial de la resta de la serralada, apropant-se al mar, que té 317 metres d'alçada i que es troba justament entre Cabrera i Cabrils. El turó més meridional de la serra (310 metres) està dominat [+] | |
| 2616 | 02615 | PALAU, QUINTANA | Seria una propietat que quedaria al sud i a ponent de l'actual Plaça de les Tereses, coincidint amb els carrers de Santa Marta, Montserrat i Sant Josep Oriol. Se’n parla en documents de mitjans del XIX.[1] Una quintana era una peça de terra destinada al conreu [+] | |
| 2665 | 02664 | PATA, CAN | Seria una de les cases de pagès característiques del Veïnat de Lladó, al terme municipal d’ Argentona. Aquest veïnat queda a la part sud-est del nucli urbà d’ aquesta població. Al costat de Can Pata s’ hi trobarien la Feu, Can Llei (Mas Janer), Can Ferraters (Mas [+] | |
| 2390 | 02389 | MONGES, PLA DE LES | Seria tot l’espai que queda justament a sobre de les Hortes del Camí Ral i de la Porta Laietana, on es troba el Clos Arqueològic de la Torre Llauder i els seus entorns, que és la part més oriental del Pla d’ en Boet. També en ocasions és denominat Pla de la Monja, [+] | |
| 2032 | 02031 | MAÑACH, PERFUMERIES | Seria sens dubte una de les emblemàtiques cadenes de perfumeria i cosmètica de Mataró. Fundades al 1858, de tradició familiar, amb el nom llavors de “La Manresana”, tindrien establiments a la Rambla 1, a la Plaça de Cuba 8, a l’ Avinguda Jaume Recoder 24, al carrer [+] | |
| 2956 | 02955 | QUATRE CAMINS, ELS | Seria l’espai –avui totalment urbanitzat- on conflueixen l’antic Camí del Sant Crist, el Camí del Cros i el Camí del Mig, a la part occidental del terme municipal de Mataró i a pocs metres de la Riera d’Argentona. El nomenclàtor mataroní ha recollit aquest topònim [+] | |
| 245 | 00244 | AUTOMOVILES Y TALLERES REAL, S.A. | Seria l’ agència oficial de Mercedes-Benz, a Mataró, amb vendes al Camí Ral 621 i taller al mateix Camí Ral 537-539. Empresa concessionària oficial de vendre de vehicles Fiat i Lancia, situada al Camí Ral 551, a la Plaça del Dr. Fleming. Una bona majoria de les [+] | |
| 1190 | 01189 | DIBUIX, ESCOLA DE | Seria iniciada per Josep Ros l’ any 1815, donant classes a la mateixa Casa Consistorial. Més tard, a l’ edifici de la Fleca (al Carreró), el 21 de febrer de 1835, es va inaugurar una Escola de Dibuix de caràcter municipal que era dirigida per Josep Robreño. Altres [+] | |
| 3701 | 03700 | VAPOR NOU, EL | Seria el nom de la fàbrica, construïda el 1856, per la Companyia Arenas i Rosal, que conserva encara la xemeneia del vapor primitiu.[1] Queda a la part alta del carrer de Lepant i, en temps més actuals, seria l’ empresa “Fills d’ Antoni Fàbregas S.A.”, dedicada [+] | |
| 2681 | 02680 | PAU, FONT D'EN | Seria construïda al 1869, al veïnat argentoní de Lladó. Degut a les facultats curatives de les seves aigües esdevindria tot un símbol per a la vila d’ Argentona. El nom de la font era, en principi, Font Bellot però en ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual, [+] | |
| 2236 | 02235 | MATAS, TINTORERIA | Sense saber-ne exactament la seva localització, mot possiblement es tracta d’ un establiment que estava situat al carrer de Fortuny, en uns espais on –anys a venir- s’ hi instal.là una fàbrica de gel. A les darreries del segle XIX n’ era propietari Vicenç Matas. [+] | |
| 550 | 00549 | BÚNQUERS, ELS | Sense precisar-ne aquí la seva exacta localització, és tracta de cinc fortificacions defensives que daten de 1937 i que se situen en diferents punts del litoral mataroní. Des del Pla Municipal del mes d’ octubre del 2013, són considerats béns culturals d’ interès [+] | |
| 2436 | 02435 | MORET, PARATGE | Sense poder precisar-ne la ubicació, deuria ser el nom d’ un paratge de la zona del Pla d’ en Boet. En una relació de territoris afectats per la plaga de l’ “oidium tuckeri”, que afectà la vinya mataronina (1853), es parla del districte integrat per “Peñas, Ribalta, [+] | |
| 1574 | 01573 | GAT, FONT DEL | Sense poder precisar-ne la seva localització, estava situada a la zona de Vista Alegre, arran del camí que anava cap a la Riera de Valldeix o de Sant Simó. Era sovintejada a les tardes d’estiu pels mataronins. Molt possiblement, el seu nom, vol parodiar aquella [+] | |
| 1096 | 01095 | CREU DE L'HOSTAL D'EN JOAN SOLER | Sense poder precisar-ne la seva localització, en un document de l’ any 1494 se’ ns en parla. L’ ordre prohibeix portar armes a la vila de Mataró i en concret “des de la Riera de Santa Magdalena fins a la creu de l’hostal d’ en Joan Soler, i des d’ aquest hostal, [+] | |
| 2323 | 02322 | MINGUELL I PERADEJORDI | Sense poder precisar-ne la localització, sabem que estava situada a prop de la Baladia i Sala. Possiblement era als edificis de l’ antiga fàbrica Baulenas, al carrer d’ Iluro, tocant al carrer de la Unió. O potser al carrer de Sant Joaquim, al lloc on més tard [+] | |
| 819 | 00818 | CASTELLSAGUER, CALÇATS | Sens dubte una de les sabateries de més renom a la ciutat, es localitza al carrer de Barcelona núm. 7 [1], si bé inicialment estava situada a l’ espai de les antigues cavallerisses de Can “Pompeio” Serra, la casa que havia estat el monestir de les monges carmelites [+] | |
| 2964 | 02963 | QUINTANA, HORTA DE LA | Segons Ramon Salas i Oliveras, estava situada al capdavall de l’ actual Ronda Prim, anant cap al carrer de Tetuan, en el moment que es converteix en el carrer d’ Iluro. Al costat mateix hi havia Can Gallart, casa desapareguda després, en obrir-se la Ronda d’ Alfons [+] | |
| 2686 | 02685 | PECAT, TORRENT DEL | Segons Ramon Salas i Oliveras [1] aquest camí “xaragallós i abrupte, al nom del qual, en aquell temps, algunes persones pretenien de donar versions explicatives” sortia de la zona de l’ actual Camí dels Caputxins i, fent diverses giragonses, arribava a Rocafonda. [+] | |
| 896 | 00895 | CERVERA | Segons Ramon Boter de Palau [1], Cervera és un espai de nom ben antic i avui pràcticament desconegut, que quedaria entre el Torrent d’en Boada i el Torrent de la Pólvora, a sobre mateix del Camí de la Geganta, coincidint amb bona part amb tota la nova zona urbanitzada [+] |
© 2006
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró •
Fet amb Xhtml i Css
•
Polítiques de privacitat i cookies