Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 1319 | 01318 | ESPERALBA, CA L’ | Fàbrica de mitges i mitjons de fil seda i sedalina, que estava situada a l’ antic edifici de la Martorell, Batlle i Cia, del Camí Ral 93, a l’ Havana, una fàbrica del tèxtil, del segle XIX, amb façana datada el 1851 que manté encara l’ estil neoclàssic en les plantes [+] | |
| 958 | 00957 | CLAVELL GERMANS | Fàbrica de làmpades elèctriques (“Manufactura Ibèrica de Làmpares Elèctriques”) que estava situada al carrer Biada núm. 5, de Mataró. Tenia despatx i botiga de vendes també a Barcelona, a la Rambla de San Josep (Flors), núm. 16. La seva especialitat era la làmpada [+] | |
| 2171 | 02170 | MASOLIVER I CIA | Fàbrica de gènere de punt de Mataró, a la segona meitat del segle XIX. Estava localitzada al carrer Amàlia número 2. L’ any 1882 tenia 10 bateries a vapor i 20 telers circulars. Altres empreses similars i relativament properes a l’ esmentada Masoliver i Cia, foren [+] | |
| 1841 | 01840 | JOIA CATALANA, LA | Fàbrica de gasoses. Aquesta empresa participà en l’ Exposició d’ Indústries Locals, organitzada per l’ Associació Professional de Dependents del Comerç i de la Indústria, el mes de juliol de l’ any 1911. Aquesta exposició es va fer a les aules del col.legi de Santa [+] | |
| 2738 | 02737 | PERLA, LA | Fàbrica de gasoses i d’ altres productes similars que es localitzaria al carrer de Sant Cugat. En serien propietaris la família Romeu.[1] Concretament, Ramon Romeu i Llanas, fill de Fidel Romeu i Alcover –mort el 1977, als 76 anys- i d' Eugènia Llanas i Viu –morta [+] | |
| 3821 | 03820 | XARAU, CAN | Fàbrica de filats que estava instal.lada a Mataró, l’ any 1815, a la muralla de Sant Llorenç. Jaume Xarau i posteriorment el seu fill Marià se n’ encarregaren. Els seus propietaris feren nombroses inversions immobiliàries i, per a actualitzar la seva tecnologia, [+] | |
| 2449 | 02448 | MUNDET, CAN | Fàbrica de filats fundada a Mataró l’ any 1815, al carrer de Sant Joaquim. El seu propietari era fuster i de nom Joan. Posteriorment, després d’ una ampliació de capital i de maquinària, la indústria quedà instal.lada al carrer de Santa Teresa, ja en vida del seu [+] | |
| 1386 | 01385 | FÀBREGAS, FILLS D’ ANTONI | Fàbrica de capses, originàriament estava situada al carrer de la Coma, en els locals que després ocupà la Funerària “La Sepulcral”, baixant el carrer a mà dreta. El seu inici s’ ha de situar l’ any 1880. Posteriorment es traslladà als edificis del vapor de Ca l’ [+] | |
| 1980 | 01979 | LLUCH, VÍDUA I FILL DE JOSEP | Fàbrica de botons de nàcar que va ser present a l’ Exposició d’ Indústries Locals, organitzada per l’ Associació Professional de Dependents del Comerç i de la Indústria, el mes de juliol de l’ any 1911, exposició que es va fer a les aules del Col.legi de Santa [+] | |
| 2230 | 02229 | MATARONESA, LA | Fàbrica de begudes carbòniques –sifons i gasoses- i licors, cremes i xarops.. que estava situada al Camí Ral, al tram conegut com carrer de la Mercè, al costat mateix del carrer de Cuba. En aquella època –finals del segle XIX- eren coneguts a Mataró els licors [+] | |
| 1915 | 01914 | LLACUNA, LA | Expressió que servia per a designar el paratge de localització geogràfica imprecisa, situat relativament al nucli urbà de Mataró, als segles XVI i XVII. Sembla que allà s’ hi situava el mas de nom Horta. [1] Posats a especular podria referir-se a algun petit aiguamoll [+] | |
| 1513 | 01512 | FORNS DE LA BROSSA, ELS | Expressió popular que serví per a designar, en temps de l’ Alcalde Pedro Crespo, un forn que havia de servir per a cremar les escombraries de la ciutat i que s’ instal.là en terrenys de l’ Escorxador Municipal. Sense obtenir-ne els resultats que s’ esperaven, l’ [+] | |
| 776 | 00775 | CASES BARATES, LES | Expressió popular amb la qual es denomina també el Grup Goya, de 33 habitatges, construït l’ any 1926, a l’ estil de baixets a l’ anglesa, per la Caixa d’ Estalvis de Mataró.[1] El Grup Goya queda a la Ronda Prim, entre els carrers Goya, Benet Serra i Pompeu Fabra. [+] | |
| 2107 | 02106 | MARINA DE LLEVANT | Expressió per a designar la part oriental de la costa o del litoral mataroní, que ha quedat oficialment recollida en el nomenclàtor, designant –com a passatge- la via que queda entre els carrers de Sant Pere i de Sant Antoni. Per raons òbvies l’ expressió Marina [+] | |
| 2108 | 02107 | MARINA DE PONENT | Expressió per a designar la part més occidental de la costa central mataronina, que avui –tal com es pot constatar- no ha quedat recollida en el nomenclàtor oficial mataroní. Correspondria al sector de l’ actual Avinguda del Maresme, que quedaria entre el carrer [+] | |
| 600 | 00599 | CABRESPINA, COMERCIAL S. | Exposició i venda de maquinària d’ hostaleria, mobiliari... amb servei tècnic propi. Es localitzaria al carrer de Churruca 50. Altres centres o establiments similars serien Alma Restauración (Ntra. Sra. Esperança 13); Balances M. Oliveras (Camí Ral 446 i Camí del [+] | |
| 4 | 00003 | A LO BESTIA | Exposició d’ articles de compra i venda, mercat de segona mà, que es troba a la Ronda Barceló 30-38, de Mataró. Consta de tres plantes de gairebé 2000 metres quadrats d’ exposició. | |
| 3808 | 03807 | VIZCAYA, BANCO DE | Explicitat encara d’ aquesta forma, tenia la sucursal de Mataró, al carrer de Santa Teresa 51 i 53. A la segona meitat del segle XX havia creat un ampli grup d’ empreses conegut com Bancaya. Algunes d’ elles eren Induban, Finsa, Eurocard Española S.A., Gesbancaya, [+] | |
| 2613 | 02612 | PALAU, MAS | Existia a Mataró al segle XIV. Altres masos ja documentats en aquest segle, serien el mas Bovet, el Seguí, el Caprec, el Verdaguer, el Sibila, el G. Capella, el Bertran, el Vila, el Salvas, el Dorca, el Miquel, el Ponç Mataró, el Bova, el Bg. Roig, el Pujol, el [+] | |
| 3158 | 03157 | ROVIRA, MAS | Existeix a Mata a mitjans del segle XVII. També són masos d’ aquesta època els Costa, Clausell, Daviu, Flequer, Gener, Genís, Gual, Llibre, Pera, Riera, Solei i Tria. [1] Tot i així és constatable una gradual desaparició de masos i a una progressiva fragmentació [+] |