Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 2299 | 02298 | MESTRANÇA, LA | Estava situada al costat mateix del Passeig del Callao i era el lloc on -des del 1918- es construïen barques i petits vaixells. La regentaren Josep Pellicer i Llimona i després Salvador Pagès. I, a partir dels anys vint del passat segle, Ramon Biayna i Joan Alsina. Al [+] | |
| 3011 | 03010 | REGÀS, JOIERIA | Estava situada al costat del Casino Mataronès, a la Riera. S’ inaugurà l’ any 1933 i n’ era propietari el Sr. Francesc Regàs i Artigas, que havia après l’ ofici d’ orfebre amb el joier Ramon Sunyer, un dels artistes més importants del Noucentisme. Al capdavant [+] | |
| 3072 | 03071 | ROC, FONT DE SANT | Estava situada al carrer dedicat a Sant Roc –primer tram de l’actual carrer d’Argentona- abans d’arribar al portal del mateix nom, de les muralles del segle XVI. D’alguna forma n’és la seva hereva la font que hi havia a la Muralla de la Presó, abans que fossin [+] | |
| 3103 | 03102 | RODON, SERRALLERIA DE JOAN | Estava situada al carrer de Sant Josep 11, de Mataró. Oferia com a especialitat la venda de nòries hidràuliques, molins de vent, bombes d’ elevació d’ aigües, etc… així com altres serveis relacionats o propis del ram. Segons la publicitat de l’ època, servia a [+] | |
| 3001 | 03000 | RECTO, ENDERROCS | Estava situada al carrer de Sant Cugat 40. Altres empreses similars, dels nostres dies, serien Excavacions Iluro (del carrer Pedra del Gall 9), Excavacions Vela (Via Europa 104) i Otero Excavacions (Energia 44). | |
| 2021 | 02020 | MAJÓ, BANCA | Estava situada al carrer de Sant Anton i era una entitat mataronina, que, a més de les activitats econòmiques, comercialitzava amb productes agrícoles. Era mantinguda per la família Majó i Coll. També fou molt coneguda, en aquests anys, la banca de Vicenç Fornells, [+] | |
| 3223 | 03222 | SANS, FÀBRICA D’ ANTONI I JOAN | Estava situada al carrer de Sant Agustí núm. 44., a finals del segle XIX. Tenia també instal.lacions a Calella i estava dedicada al gènere de punt i molt en concret vestits de criatures i mitges i mitjons de novetat. Antoni Sans i Coy havia estat alcalde de la [+] | |
| 1010 | 01009 | COMICS, CASA DELS | Estava situada al carrer de Bonaire i formà part després del nou teatre que s’ anomenà Teatre Principal, per annexió de la Casa Llauder del carrer Nou. Sembla que era una casa on, al segle XIX, es guardava roba i vestimenta per als còmics. No sembla que fos un [+] | |
| 836 | 00835 | CATALANA, MERCERIA LA | Estava situada al carrer de Barcelona núm. 26 i estava regentada per Eduvigis Tarròs, una gran actriu de teatre, que havia actuat habitualment a la Societat Iris. A més dels articles propis d’ una merceria també s’ hi venien vestits de criatura i roba de vestir, [+] | |
| 783 | 00782 | CASETA ESTACIÓ DE SALVAMENT DE NÀUFRAGS | Estava situada al capdavall del carrer de Sant Antoni, baixant a mà esquerra i fent cantonada amb el carrer de Sant Felicià, ara Avinguda del Maresme. Jaume Domingo i Barbena, desitjant perpetuar la memòria del seu pare, un humil pescador, va fer construir (1892) [+] | |
| 3673 | 03672 | VADOR DELS MORTS, CAN | Estava situada al Camí Fondo i s’ hi accedia per un portal gran que hi havia a la vorera de muntanya, a mig carrer. El seu titular, Salvador Lladó i Pibernat, propietari d’ una empresa de transports, [1] era també conegut per en Badó –o Vador- dels morts, perquè [+] | |
| 1148 | 01147 | DALMAU, CAN | Estava situada al Camí del Mig, entre els actuals carrers de Pablo Iglesias i l’ Avinguda de Lluís Companys. D’ aquesta casa, a la primera meitat del segle XX n’ era propietari Llorenç Dalmau i Domènech casat primer amb Anna Carbonell i posteriorment, morta Anna, [+] | |
| 1510 | 01509 | FORNÉS, CASA | Estava situada a principis del segle XIX a la cantonada del carrer de Na Pau amb el de Sant Cristòfol. Als interessos d’ alguns veïns d’ enderrocar-la per a projectar-hi una plaça s’ hi sumarien els de l’ Ajuntament per a traslladar-hi les carnisseries i les peixateries. Aquesta [+] | |
| 2143 | 02142 | MARXUACH I COT, FÀBRICA | Estava situada a poca distància al sud del convent de les Caputxines l’ any 1769. Era una fàbrica d’ indianes que alternava l’ activitat productiva amb el comerç d’ importació de França (barrets, teixits, matalassos…), que després es venien al mercat interior.[1] [+] | |
| 336 | 00335 | BARONESSA, SÉNIA DE LA | Estava situada a l’ entrada de Mataró, a la banda de baix del Camí Ral, venint de Barcelona. N’ era el seu propietari Francesc Boter i Torres i es vengué l’ any 1792. Boter i la seva família eren gent adinerada i, segons Joaquim Llovet [1], tot i havent-se venut [+] | |
| 255 | 00254 | AYUDANTIA MILITAR DE MARINA | Estava situada a l’ Avinguda del Maresme 283 i era la seu de la denominada Província Marítima de Mataró, que va tenir el seu origen el 1845 i va ser suprimida el 1867. Aquesta província anava geogràficament des del Turó de Montgat fins a les muntanyes de Sant Grau [+] | |
| 1309 | 01308 | ESMANDIA, VINYA DE L’ | Estava situada a les Vinyes d’ en Masriera. Ramon Boter de Palau i Gallifa ha constatat l’ existència de moltes vinyes, a Mataró, que, a la pràctica, han esdevingut topònims. Esmentem la d’ en Barrequer, de la Berta (o d’ en Berto), d’ en Blaset, d’ en Boira, d’ [+] | |
| 524 | 00523 | BRUCET, JOIERIA | Estava situada a les Galeries Aymà, justament en un dels espais que donaven a la Riera. La seva primera joieria, Lluís Brucet i la seva muller Neus Brossa, la instal.laren al carrer de Barcelona núm. 25. Lluís, veritable joier artesà i dissenyador de les joies, [+] | |
| 1381 | 01380 | EXPERIENCE, DISCOTECA | Estava situada a la zona de Jorba, al costat mateix de la Riera de Mata i de la carretera Nacional II i a pocs metres del que és ara la Rotonda dedicada a Elisabet Cristina de Brunswich, l’ esposa de l’ Arxiduc Carles d’ Austria. | |
| 2537 | 02536 | NOVOA, CAFETERIA | Estava situada a la Riera, justament on abans hi havia la denominada botiga “La Cartuja de Sevilla” (de ceràmica i vidre) i on posteriorment s’ hi instal.laria la Gelateria Verdú. El Novoa, un dels primers snack-bar de la ciutat, era considerat un selecte lloc [+] |