Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 677 | 00676 | CANTALLOPS, CAN | O Can Lladó era la masoveria de Ca l’ Iborra i es troba situada al Veïnat de Valldeix núm. 20, no pas lluny de Can Gener (la Casa dels Lladres). Es tracta però ara d’ un edifici independent, construït vers l’ any 1930, aprofitant elements de l’ antiga Ca la Laia, [+] | |
| 678 | 00677 | CANTALLOPS-MASJUAN, CAN | Es troba al camí veïnal de Sant Andreu de Llavaneres, núm. 21, al nord de Can Valentí. Es tracta, com molts altres de la zona, d’ un edifici catalogat i en conseqüència preservat per un Pla Especial, que, a més, en preveu els usos hipotètics d’ un futur. [1] Cases [+] | |
| 679 | 00678 | CÀNTIR, MUSEU DEL | Situat a la plaça de l’ Església núm. 9 d’ Argentona, el museu es situa en un edifici que va ser construït l'any 1991 substituint l'antic casal de Cal Carboner, del segle XV, del qual ha conservat el portal adovellat i la finestra gòtica. A l'interior es poden [+] | |
| 680 | 00679 | CÀNTIR, MUSEU DEL | També conegut amb el nom de “Joan Rectoret i Rigola” es troba a la plaça de l’ Església núm. 3, d’ Argentona. És de propietat municipal i s’ ubica en un casal de finals del segle XV, parcialment enderrocat durant la Guerra Civil i reconstruït en els anys cinquanta. El [+] | |
| 682 | 00681 | CANYAMARS | Petit nucli urbà situat a la part oriental del terme municipal de Dosrius i que deu el seu nom –segons sembla- a l'anterior dedicació d'aquesta zona al conreu del cànem. El seu centre vital ha estat l'església de Sant Esteve [1], parròquia esmentada l'any 1334 [+] | |
| 681 | 00680 | CANYAMARS, CAN | Nom d'una primitiva masia situada al terme de Dosrius, al nord del nucli urbà de la població de Canyamars, que avui dia s'ha convertit en una veritable urbanització que adopta el mateix nom de Can Canyamars. Fou possiblement la llar de Joan de Canyamars, pagès [+] | |
| 683 | 00682 | CANYAMASSES, LES | Denominació molt antiga que servia per a designar el paratge del terme d’ Argentona, entre la Riera d’ Argentona i la de Clarà, conegut tardanament per Pla de Can Poi. Canyamasses equival –sembla- a zona destinada al cultiu del cànem.[1] Cases de pagès espargides [+] | |
| 684 | 00683 | CANYAMERES, CAN | És una de les cases de pagès del sector de Maians, a la banda alta del terme municipal mataroní. A les seves immediacions s’hi va situar fa uns anys el camp del Tir Esportiu Mataró. Era coneguda també per Manso Bora o Iborra. [1] També s’ hi situaria la Font de [+] | |
| 685 | 00684 | CANYELLES, CAN | Casa de pagès situada a les Cinc Sènies, a la zona del Pla del Castell, que és el núm. 44 del Veïnat de Mata. Constitueix un conjunt de casa rural de dos volums adossats a dos habitatges i un magatzem a la planta baixa i camps, amb activitat agrícola. L’ edifici [+] | |
| 686 | 00685 | CANYES, TORRENT DE LES | Avui totalment desdibuixat per la continuada acció urbanitzadora de la zona, el torrent denominat de les Canyes, recollia les aigües de la part occidental del terme, des del Torrent de la Gatassa i del sector de Can Boada, fins al mar, passant, a grans trets pel [+] | |
| 687 | 00686 | CAPELL, VIUDA DE J. | Fàbrica i magatzem de productes i articles de ceràmica situada –a principis del segle XX- al carrer de Sant Josep 42 i al de Sant Joaquim 13 i 15. També oferia canals o canonades, peces de ceràmica per a habitacions de bany, testos, teules, rajoles de La Bisbal, [+] | |
| 688 | 00687 | CAPELLA DE BAIX, MAS | És el nom d’ un mas que estava situat al Camí Ral, no pas lluny de Sant Simó. Es tracta d’un dels que es varen integrar al nucli urbà de Mataró, durant els segles XVI –quan n’eren propietaris Joan Arnau i Capella i Montserrat Capella- i XVII, que hauria tingut [+] | |
| 689 | 00688 | CAPELLA DE DALT, MAS | El “Manso Capella” (propietat de Bartomeu Mallol) quedava arran de la Riera de Cirera, a prop de la muralla que va ser construïda al segle XVI i a sobre el carrer de Bonaire. Es troba ja documentat al segle XIV.[1] Altres masos que també quedaren integrats en el [+] | |
| 690 | 00689 | CAPELLANETS, CAMÍ DELS | Queda a Cerdanyola Nord, a poca distància del Col.legi Salesià de Sant Antoni de Pàdua, col.legi amb una llarga tradició com a noviciat. El camí, pel que sembla, era freqüentat pels novicis com a zona de passeig o d’esbarjo. D’aquí el nom. Era proper a la denominada [+] | |
| 691 | 00690 | CAPELLANS, PLA DELS | Correspondria a la part alta de Vista Alegre, a la zona de l’actual autovia alternativa a la carretera Nacional II o A-19. Molt possiblement aquesta denominació té quelcom a veure amb l’existència (on ara hi ha el Cementiri antic) del convent dels frares caputxins. A [+] | |
| 692 | 00691 | CAPES, LES | Nom popular amb el que tothom coneixia l’ escola de les Religioses de la Immaculada Concepció que estava localitzada al Torrent, fent cantonada amb el que és ara la plaça de les Tereses [1]. Seria fundada el 1934 i el seu nom ens recorda el peculiar uniforme que [+] | |
| 693 | 00692 | CAPGRÒS | Compta amb quasi 30 anys d'experiència en el món de la comunicació i l'edició. Va començar amb la publicació de la primera revista gratuïta en català del país l’any 1984. Actualment edita cada setmana la coneguda revista, amb una tirada de 30.000 exemplars controlats [+] | |
| 694 | 00693 | CAPGROSSOS DE MATARÓ | Denominació prou coneguda de la colla castellera de Mataró, que tenen seu pròpia al Passatge de Mariona Galindo i Lora [1], núm 1, donant al carrer Herrera. La seva seu disposa d’ un conegut bar i espai de trobada. Es tracta de la colla gegantera representativa [+] | |
| 695 | 00694 | CAPREC, MAS | Se’n té constància documental al Mataró del segle XIV. Joan Giménez i Blasco[1] en constata d’ altres en aquesta mateixa centúria, com els Bovet, Seguí, Palau, Verdaguer, Sibila, Bertran, Vila, Salvas, Dorca, Miquel, Ponç Mataró, Bova, Pujol, Ros i Campmajor, no [+] | |
| 696 | 00695 | CAPSES, LES | Nom amb el que la gent coneixia una fàbrica de capses -que també era coneguda com a Can Perruc- de la que n'era propietària la família Fàbregas i Sabater i que coincidia amb l'espai que fins fa relativament poc ocupava la Funerària La Sepulcral, també coneguda [+] |