Nota: Si llegiu aquest missatge és perquè no podeu visualitzar els arxius CSS vinculats a la pàgina o perquè utilitzeu un navegador que no compleix els estàndards.
| Id | Ref | Lloc | Observacions | Descripció |
| 3808 | 03807 | VIZCAYA, BANCO DE | Explicitat encara d’ aquesta forma, tenia la sucursal de Mataró, al carrer de Santa Teresa 51 i 53. A la segona meitat del segle XX havia creat un ampli grup d’ empreses conegut com Bancaya. Algunes d’ elles eren Induban, Finsa, Eurocard Española S.A., Gesbancaya, [+] | |
| 3809 | 03808 | VOLART, CAN | Masia situada al Veïnat de Mata (és el núm. 117), a prop de Can Guanyabens, al costat de l’ antic Camí de Sant Miquel de Mata. També apareix escrit Volard. Es tracta d’ una casa de l’ any 1776, rehabilitada el 1903, amb caràcter modernista, senzill. Es caracteritza [+] | |
| 3810 | 03809 | VOLUMÈTRIC | Empresa de promoció i construcció immobiliària, creada a Mataró l’ any 1987, que té les seves oficines al carrer d’ en Palau 8-10, i que des del 1999 té com a gerent Jordi Sans i Domènech. Ha efectuat obres a diferents localitats de Catalunya, a més de Mataró, [+] | |
| 3811 | 03810 | VORAMAR, RESIDÈNCIA | Es localitza al carrer Tordera núm. 8 de Mataró, al costat mateix del Tecnocampus mataroní. Està adaptada per a acollir 83 usuaris i 10 persones més per al seu propi centre de dia. [1] Altres residències per a persones grans són la de l’ INCAS (de titularitat pública), [+] | |
| 3812 | 03811 | XACÓ, CAN | Es localitza a Cabrera de Mar, al Veïnat d’ Agell, a l’ esquerra de la carretera que va de Vilassar a Argentona. Si bé Marià Ribas creia que es tractava d’ una antiga vil.la romana, les excavacions efectuades semblen indicar que es tractaria simplement d’ un “lacus”, [+] | |
| 3813 | 03812 | XAFAROCS, PLANA D’ EN | Paratge situat a Valldeix, al costat de Can Cabot de la Brolla. En aquest paratge hi ha unes runes d’ una casa de pagès coneguda precisament com Can Xafarocs (o Xafa-Rocs). Pel que sembla, a molts llocs de la costa, els pagesos i els pescadors es motejaven mútuament, [+] | |
| 3814 | 03813 | XALA, CAN | Casa de pagès del terme de Dosrius que queda al sud-oest de Can Massuet, pràcticament a dalt d’ una petita carena que separa la Riera del Far de la conca del Torrent del Vipol. Altres masies del seu entorn són Can Domingo, Can Bernat i Can Brunet. Però també, més [+] | |
| 3815 | 03814 | XALABARDÉ, CARRUATGES | Aquest és el títol de l’ empresa creada l’ any 1869, al Camí Fondo i també al Camí Ral-Cooperativa on justament després s’ hi construiria el Cinema Iluro. El taller, iniciat a l’època dels carruatges, tenia capacitat per a atendre vehicles pesats i estava a peu [+] | |
| 3816 | 03815 | XALANT, CAN | També denominada Ca l’ Hereu Xalant o simplement Xalant, és la masia de Can Boet, ara de propietat municipal, es troba a poca distància de la denominada Porta Laietana.[1] Va ser construïda probablement a les acaballes del segle XVII i ha estat restaurada modernament [+] | |
| 3817 | 03816 | XALANT NOU, CAN | Casa de pagès (de vegades escrit Xalan) situada a la zona del Pla d’ en Boet, entre els carrers Francesc Layret, Puig i Pidemont i Pablo Iglesias, també coneguda com Can Pere Xalant. És inclosa al Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Històrico-Arquitectònic. El [+] | |
| 3818 | 03817 | XALET DE LA ENERGIA | Era una propietat de la Companya Energia Elèctrica de Catalunya. D’ aquí el nom. Estava ubicat al peu de la Carretera de Mataró a Argentona (C-1415) i era l’ inici d’ un camí que, coincidint ara en bona part amb el carrer Major, de Cerdanyola, arribava fins a la [+] | |
| 3819 | 03818 | XALETS D’EN CARRERAS | Es tracta dels primers habitatges que es construïren al peu de la carretera que va de de Mataró a Argentona i nucli original del que després seria Cerdanyola, a la dècada dels anys seixanta del segle XX. Se'ls coneixia amb aquest nom perquè varen ésser edificats [+] | |
| 3820 | 03819 | XAMMAR, CAN | Nom de l’antic casal (també dit Can Diviu) existent on ara hi ha la plaça del mateix nom, a la ciutat vella mataronina, que va ser enderrocada al 1968 per a construir-hi un mercat, malmetent-se múltiples vestigis (mosaics, termes…) [1] de l’època romana d’Iluro.[2] L’edifici [+] | |
| 3821 | 03820 | XARAU, CAN | Fàbrica de filats que estava instal.lada a Mataró, l’ any 1815, a la muralla de Sant Llorenç. Jaume Xarau i posteriorment el seu fill Marià se n’ encarregaren. Els seus propietaris feren nombroses inversions immobiliàries i, per a actualitzar la seva tecnologia, [+] | |
| 3822 | 03821 | XARCUTECA, LA | Botiga de productes regionals artesans, safates i embotits (de pernils, formatges, patés, melmelades, anxoves...) i també bolets i altres elements. Es troba a la Ronda d’ Alfons Xè el Savi 19, de Mataró. Altres botigues similars són Casa Moreno (Mare de Déu de [+] | |
| 3823 | 03822 | XARCUTERIA, LA | A la Plaça de Cuba 21 es troba aquesta botiga que ofereix productes per a festes i celebracions, com safates d’ embotits i formatges, un servei de càtering, etc... Altres botigues de caire similar, a Mataró, podrien ser Esperalba i Anna Sans Casado (a la mateixa [+] | |
| 3824 | 03823 | XEMENEIA, CAN | Era un cafè que estava situat a mig carrer del Camí Fondo, a la vorera nord i al núm 23 del carrer. Ramon Salas i Oliveras esmenta aquest nom en mig de centenars de noms propis populars o cases conegudes del Mataró del seu temps (darreres dècades del XIX i primeres [+] | |
| 3825 | 03824 | XERELLA, CAN | Nom d’una propietat de Sant Andreu de Llavaneres d’on era originària la família de masovers que regentaven la finca agrícola que quedava on ara hi ha la cruïlla de la Carretera de Mata i la Ronda d’Alfons Xè el Savi. Ha donat nom a la plaça existent davant mateix [+] | |
| 3826 | 03825 | XERRAC, CAN | També sovint escrit Xarrac, és una masia –segles XVIII i XIX- propietat de la família Quadrada que s’ ubica a la capçalera del denominat Fondo Guitart, en un dels tradicionals camins que, des de Mataró, porten a la Riera de Can Rimbles i a Canyamars. Can Xarrac [+] | |
| 3827 | 03826 | XERRAC, HORTA | Casa de pagès situada al Pla del Castell,[1] zona oriental de les Cinc Sènies, entre el Torrent Forcat i el dels Sumells o de la Budelleria. També és coneguda com Can R. Dangla. [2] i està catalogada com edifici a mantenir, tot donant –si cal- una reorientació [+] |